Noemi Martín
L’obra de Noemi Martín es recrea en espais imaginaris on la perspectiva és l’única forma d’arquitectura i on els seus inconfusibles ocres, grisos i grocs banyen cada detall, creant un món que, tot i que imaginari, reflecteix un nombre infinit de realitats i el més íntim dels nostres sentiments, com si fos un mirall.
De vegades, sembla que entrem al ‘cementiri de llibres oblidats’ de l’autor Carlos Ruiz Zafón, inspirat en la mateixa Barcelona que l’obra de Martín; ambdós impregnats del mateix esperit de temps passats, els quals parlen de les nostres esperances i pors.
I, de vegades, sembla que el temps s’aturi i ens poguem traslladar a espais i moments ja viscuts, mentre que en altres ocasions podem contemplar un munt de llibres que semblen estar a punt de prendre foc en una pira funerària metafòrica: llibres plens d’amor, esperança i somnis que sembla que ningú vol reviure, llibres d’autors famosos i desconeguts que el temps ha reunit en un viatge sense destinació. Tot i que, si ens deixem portar per les emocions, sempre trobarem una llum càlida en les seves pintures.