Mari Ito
1980, Tòkio, Japó
En el seu treball, Mari Ito explora el tema del ‘desig’. Ella, de fet, sempre s’ha sentit atreta per la teoria freudiana de la psique freudiana i les tres entitats que cohabiten en la nostra psique: l’Això, el Jo i el Superjo. D’aquests tres, l’artista reflexiona sobre el primer – l’Això, el més pur i primitiu – com a font dels nostres desitjos i les seves conseqüències. Com, a diferència de la cultura occidental, la societat japonesa veu amb mals ulls l’expressió de certes opinions i emocions, en els espais públics en particular, augmenta l’interès en aquestes peces, servint com ho fan per ajudar a transmetre certs pensaments i sentiments. En fer-ho, l’artista intenta alleugerir aquesta necessitat de comunicació directa en forma de paraules, que es revela veritablement complexa en la societat japonesa.