1967, Barcelona, Espanya
A les escultures de Lluís Cera, s’hi incrusten formes suaus i voluptuoses al ferro massís, marbre o pedra, fent que les seves peces semblin suaus i flexibles, subvertint els conceptes de pes i massa. L’actitud de l’artista cap a l’artesania reflecteix el concepte d’art com una pràctica meditativa que al seu torn transmet una bellesa robusta i poètica.
Des del començament de la seva carrera, Lluís Cera va donar una gran importància a una harmoniosa combinació entre la literatura i les seves escultures.
De vegades utilitza textos sencers o fragments de text en diferents idiomes, esculpits o aplicats a la superfície de la seva obra, fent-los universals i explorant els conceptes d’identitat i d’allò estranger, familiars i desconeguts. Els títols de les obres poden donar lloc a les històries que expliquen, sovint relacionades amb el món de les relacions i els vincles sentimentals, però que deixen l’obra completament oberta a la interpretació.
