Juvenal Ravelo

1932, Veneçuela

L’exuberància i precisió de l’obra de Juvenal Ravelo es caracteritza per dues bases conceptuals que ha treballat incansablement durant les últimes dècades: d’una banda la fragmentació de la llum i el color, de l’altra l’activa participació de l’espectador. Les seves investigacions més científiques es nodreixen de l’art cinètic, prenent com a punt de partida el descobriment de la incidència de la llum d’Isaac Newton i l’arc de Sant Martí, de com la direcció de la llum i el moviment condicionen la interpretació de l’obra a la retina de l’espectador. L’efecte òptic generat per la línia vertical, elements metàl·lics i els petits miralls necessiten el moviment de l’espectador per aconseguir una expressió plàstica completa.

Juvenal Ravelo

En paraules del reconegut comissari d’exposicions i crític d’art Frank Popper: “… L’espai ocupat per l’obra i l’espai ocupat per l’espectador ja no són diferents. D’aquesta manera, el joc subtil entre l’espai il·lusori i l’espai real, entre el moviment il·lusori i el moviment real, arriba a establir-se.”

Juvenal Ravelo es va traslladar a París durant l’època dels ’70, on els moviments com l’art òptic (op-art), l’abstracció geomètrica i el cinetisme estaven en plena expansió. El context històric i la seva estreta amistat amb Carlos Ruiz Diez (1923-2019) van consolidar el seu treball, portant la seva obra diferents biennals, certàmens i museus de França, els Estats Units i Veneçuela. Ravelo va seguir treballant des d’un punt de vista més social, realitzant murals urbans en diferents ciutats, el que converteix la seva obra en un estudi en constant evolució.

Veure totes les obres disponibles