Juvenal Ravelo
1932, Veneçuela
L’exuberància i precisió de l’obra de Juvenal Ravelo es caracteritza per dues bases conceptuals que ha treballat incansablement durant les últimes dècades: d’una banda la fragmentació de la llum i el color, de l’altra l’activa participació de l’espectador. Les seves investigacions més científiques es nodreixen de l’art cinètic, prenent com a punt de partida el descobriment de la incidència de la llum d’Isaac Newton i l’arc de Sant Martí, de com la direcció de la llum i el moviment condicionen la interpretació de l’obra a la retina de l’espectador. L’efecte òptic generat per la línia vertical, elements metàl·lics i els petits miralls necessiten el moviment de l’espectador per aconseguir una expressió plàstica completa.
Juvenal Ravelo
En paraules del reconegut comissari d’exposicions i crític d’art Frank Popper: “… L’espai ocupat per l’obra i l’espai ocupat per l’espectador ja no són diferents. D’aquesta manera, el joc subtil entre l’espai il·lusori i l’espai real, entre el moviment il·lusori i el moviment real, arriba a establir-se.”
Juvenal Ravelo es va traslladar a París durant l’època dels ’70, on els moviments com l’art òptic (op-art), l’abstracció geomètrica i el cinetisme estaven en plena expansió. El context històric i la seva estreta amistat amb Carlos Ruiz Diez (1923-2019) van consolidar el seu treball, portant la seva obra diferents biennals, certàmens i museus de França, els Estats Units i Veneçuela. Ravelo va seguir treballant des d’un punt de vista més social, realitzant murals urbans en diferents ciutats, el que converteix la seva obra en un estudi en constant evolució.
